divendres, de novembre 12, 2010

COMPARTIM MOLTES COSES...

Avui hem parlat a partir d'uns textos que hem triat per parelles. Cada parella ha triat entre tres textos i després ha començat explicar per què l'ha triat i què li semblava que volia dir la història.

LA PREGUNTA (Marina i Pani)
     Preguntaba el monje:

  “Todas estas montañas y estos ríos y la tierra y las estrellas, ¿de dónde vienen?

     Y preguntó el Maestro:

   “¿Y de dónde viene tu pregunta?”

HUESOS PARA PROBAR NUESTRA FE (Álvaro i Berta)
Un intelectual cristiano que consideraba que la Biblia es literalmente verdadera hasta en sus menores
   detalles, fue abordado en cierta ocasión por un colega que le dijo:

“Según la  Biblia,  la  tierra fue  creada hace cinco  mil años  aproximadamente. Pero  se
  han descubierto huesos que demuestran que la vida ha existido en este
planeta durante centenares de miles de años”
    La respuesta no se hizo esperar:
 “Cuando Dios creó la tierra, puso a propósito esos huesos en la tierra para comprobar  si daríamos más crédito a las afirmaciones de los científicos que a su sagrada Palabra.

EL DESTINO DE UNA MONEDA (Aitor i Irene)
El gran general japonés Nobunaga decidió atacar, a pesar de que sólo contaba con un soldado por cada diez enemigos. El  estaba seguro de vencer, pero sus soldados abrigaban muchas dudas. Cuando marchaban hacia el combate, se detuvieron en un santuario sintoísta. Después de orar en dicho santuario, Nobunaga salió afuera y dijo:“Ahora voy a echar una moneda al aire. Si sale cara, venceremos; si sale cruz, seremos derrotados. El destino nos revelará su rostro”. Lanzó la moneda y salió cara. Los soldados se llenaron de tal ansia de luchar que no encontraron ninguna dificultad para vencer. Al día siguiente, un ayudante le dijo a Nobunaga:
“Nadie puede cambiar el rostro del destino”. “Exacto” le replicó Nobunaga mientras le mostraba una moneda falsa que tenía cara por los dos lados.


LA PALOMA REAL (Sara i Sergi)
En cierta ocasión, Nasruddin, mientras deambulaba por el palacio, vio por primera vez en su vida un halcón real. Hasta entonces, Nasruddin jamás había visto semejante clase de paloma.
De modo que tomó unas tijeras y cortó con ellas las garras, las alas y el pico del halcón.
     “Ahora pareces un pájaro como es debido. Tu cuidador te ha tenido muy descuidado


Hem parlat de preguntar, de confiança, de motivació, de ser diferent l'altre com és... I segurament de moltes coses que potser ara no sabré recordar o escriure aquí. Bé, vosaltres sí podeu ajudar, comentant allò què vulgueu: un text, una idea, una frase, alguna cosa que volíem dir i ja no em volgut dir (els 40' han passat molt ràpid, oi?).
Bé... a compartir!!!

5 Comments:

Blogger sara said...

Bé sobre la meva història crec que podem treure la conclusió de que tots som diferents i si siguéssim tots igual no valdria la pena conèixer-nos, i amb això vull dir que mai ens tanquem en banda ja que tots nosaltres som especials.

dissabte, de novembre 20, 2010 11:38:00 p. m.  
Blogger Pani said...

Gràcies Sára. Realment coincideixo amb tu, efectivament tenim no només la sort de ser diferents, sinó de conèixer-nos i conviure els uns amb els altres (si fóssim iguals, seria molt avorrit, no?).
I sí, ho has dit, som especials. Totes les persones ho són (només que algunes, encara no ho han descobert...).
Bon cap de setmana!

dissabte, de novembre 20, 2010 11:54:00 p. m.  
Blogger Álvaro Fernández said...

Respecte la meva frase crec que despèn de la fe que tingui cadascú. Un pot creure que Déu va posar el ossos o pot creure que aquells ossos demostren la vida en el planeta de fa milions d'anys.

diumenge, de novembre 21, 2010 12:11:00 a. m.  
Blogger Aitor the best said...

bé jo opino que el destí el decidim nosaltres i que si ens esforcem ho podem aconseguir, hem de buscar una motivació, una raó per la qual intentar aconseguir el que ens proposem sempre i quan sigui molt difícil d'aconseguir.

dijous, de novembre 25, 2010 7:47:00 p. m.  
Blogger marina said...

He de dir que les històries em van agradar molt i crec que ho podríem repetir un altre dia.
Fer un comentari sobre la meva història. Em va cridar l'atenció perquè sovint ens fem preguntes i intentem trobar la resposta d'allà on és més fàcil i no preguntar-nos el perquè de la nostra pregunta que és potser on trobaíem la resposta; perquè a vegades les preguntes que ens fem no són tan complicades, que sóm nosaltres els que ens les compliquem.

diumenge, de novembre 28, 2010 8:08:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home